Parlem del tall de digestió

talldigestio

Una pregunta  típica de l’estiu i que porta a discussió amb els petits de la casa és la següent: “Cal esperar dues hores per tornar a banyar-se perquè, si no, es pot tenir un tall de digestió? Tota la vida durant la nostra infantesa ens hem hagut de sentir allò de “no et pots banyar perquè acabes de dinar”, les nostres àvies i les nostres mares ho han tingut sempre molt clar, i ara com moltes altres coses, resulta que no deixa de ser un fals mite. El tall de digestió no existeix. La digestió no es talla, ni avui, ni abans, ni mai. Per què, doncs, tots hem sentit parlar de casos de morts per entrar a l’aigua després de menjar?

ELS  especialistes expliquen  que el que passa a les persones quan entren a l’aigua perden el coneixement o moren, és el que s’anomenen HIDROCUSIÓ.

Un tall de digestió o hidrocució és la pèrdua del coneixement degut a la falta momentània de reg sanguini al cervell produït per un canvi brusc de temperatura.

En el cas dels talls de digestió i sobretot a l’estiu, es pot produir ja que després de fer un àpat fort o copiós, l’aparell digestiu necessita més reg sanguini per a produir la digestió, i si ens fiquem a l’aigua freda de cop, la pell, que és un òrgan molt extens, necessita molt reg sanguini per mantenir la temperatura del cos constant ja que rep l’impacte de l’aigua freda.

Aquest repartiment de sang, fa que d’altres parts del cos es quedin amb menys reg sanguini i això fa que el cervell pateixi una insuficiència temporal de sang i es produeix el síncope.

També hi poden influir altres coses, com ara augmentar molt la temperatura del cos prenent el sol o haver fet molt d’exercici.

Així doncs, la hidrocució es pot donar no només desprès d’un àpat copiós i un bany amb aigües fredes, sinó també provocat per una exposició perllongada al sol, realitzar exercici físic amb temperatures elevades i desprès banyar-nos amb aigua freda o fins i tot, fer la migdiada desprès d’un àpat copiós amb l’aire condicionat a baixa temperatura.

 

Com es pot prevenir? Molt senzill: amb sentit comú.

– No fer menjars copiosos si tenim intenció de banyar-nos.
– Si el nen porta molta estona jugant amb exposició solar, el més recomanable és regular la temperatura corporal: refrescar braços, cames, cap i de mica en mica tot el cos.
– Introduir-nos de mica en mica al aigua. Jugar a la part de l’aigua que no cobreix ens ajudarà a regular aquesta temperatura corporal envers l’aigua de bany. Mai llançar-se de cap.

Si malgrat tot comença a sentir mareig, visió borrosa o nàusees, no corri riscos innecessaris i sortir immediatament de l’aigua.

Dir  com a resum que la diferència de temperatura entre la pell i l’aigua és el factor fonamental responsable del síncope d’hidrocusió.

Bon estiu i saludable!!!

Dra Raquel Plasencia

ABS Granadella –Rural Sud.

Aquesta entrada s'ha publicat en educació salut i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.